Aquest raconet de món inspira... inspiren els núvols de cotonpel que volen a la velocitat de la llum sobre un cel blau intens, inspiren les nits clares i serenes de firmamnets que pareixen dibuixats per un amant de l’astronomia, inspira la bellesa de les dones que per ací viuen, inspiren les veles que il·luminen les finestres quan de nit torne a casa, però sobre tot inspira l’aroma a modernitat i llibertat que per ací es respira...

I com que estic inspirat m’agradaria compartir amb vosaltres aquest xicotet espai. M’agradaria fer una cosa que no fóra pesada i que quan l’acabàreu de llegir tancàreu la finestra del navegador amb un somriure amb la boca pensant “colló, que guai no?”. El problema està en que tot el que no tinc de xarrador a l’hora de comunicar-me oralment ho tinc de rollero a l’hora d’escriure. Total, que el resultat pot acabar sent una tranca no digerible ni amb un barril de 25 kilos de Eno. Ja vorem que m’ix.

Espere que no em feu sentir a soles en açò i que, si teniu un ratet, comentàreu si el que he fet vos ha agradat o no. M’agradaria sentir-vos a prop tot i ser conscient de que a través de l’ordinador és complicat.

Després d’este rotllet vos conte com vull estructurar açò. En compte de fer-ho com un diari contant què he fet o què he deixat de fer m’agradaria contar-vos coses sobre el que és la meua vida ací: la caseta en la que visc, la meua bicicleta, el danés, els companys, el Ikea (qué gran invent!), el supermercat garrulo al que anem a comprar, les festes a les que vaig... També intentaré ficar alguna foto per tal d’amenitzar la lectura.

A partir de hui vaig intentar fer que açò es fique en marxa i intentar crear-me una rutina per tal de transmitir-vos amb certa periodicitat com és tot per ací. De moment deixe açò i vaig a fer-me un gotet de colacao calentet amb galletes que són les 12 de la nit i demà a les 8 tinc classe.

Fins prompte (això espere) i un beset per a tots!