Coucou a tous!!

dS_S/dt=-D_S_BIO*dSSdx-1/Y_HB*mu_HB*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_O2/(K_O_HB+S_O2)-1/Y_HB*mu_HB*eta_HB_anoxNO2*X_HB*S_S

/(K_S_HB+S_S)*S_NO2/(K_NO2_HB+S_NO2)*S_O2/(K_O_HB+S_O2)-1/Y_HB*mu_HB*eta_HB_anoxNO3*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*

S_NO3/(K_NO3_HB+S_NO3)*S_O2/(K_O_HB+S_02)+k_Hid*X_S/K_X;
dS_NH4/dt= -D_NH4_BIO*dSNH4dx-(i_N_AOB+1/Y_AOB)*mu_AOB*X_AOB*S_NH4/ (K_NH4_AOB+S_NH4)*S_O2/(K_O_AOB+S_O2)-i_N_NOB*mu_NOB*X_NOB*S_NO2/ (K_NO2_NOB+S_NO2)*S_O2/(K_O_NOB+S_O2)-(i_N_AnAOB+1/Y_AnAOB)*mu_AnAOB*X_AnAOB* S_NH4/(K_NH4_AnAOB+S_NH4)*S_NO2/(K_NO2_AnAOB+S_NO2)*K_O_AnAOB/(K_O_AnAOB+S_O2)-iN_HB*mu_HB*X_HB*S_S

/(K_S_HB+S_S)*S_O2/(K_O_HB+S_O2)-iN_HB*mu_HB *eta_HB_anoxNO2*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_NO2/(K_NO2_HB+S_NO2)*S_O2/(K_O_HB+S_O2)-iN_HB*mu_HB*eta_HB_anoxNO3

*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_NO3/(K_NO3_HB+S_NO3)*S_O2/(K_O_HB+S_02)+k_Hid*X_NH4/K_X;

dS_O2/dt=D_O2_BIO*dSO2dx-(3.43-Y_AOB)/Y_AOB*mu_AOB*X_AOB*S_NH4/(K_NH4_AOB+S_NH4) *S_O2/(K_O_AOB+S_O2)-(1.14-Y_NOB)/Y_NOB*mu_NOB*X_NOB*S_NO2/(K_NO2_NOB+S_NO2) *S_O2/(K_O_NOB+S_O2)-(1-Y_H)/Y_H*mu_HB*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_O2/(K_O_HB+S_O2);
dS_NO2/dt= -D_NO2_BIO*dSNO2dx+Y_AOB*mu_AOB*X_AOB*S_NH4/(K_NH4_AOB+S_NH4) *S_O2/(K_O_AOB+S_O2)-1/Y_NOB*mu_NOB*X_NOB*S_NO2/(K_NO2_NOB+S_NO2)*S_O2/ (K_O_NOB+S_O2)-(1/Y_AnAOB+1/1.14)*mu_AnAOB*X_AnAOB*S_NH4/(K_NH4_AnAOB+S_NH4)* S_NO2/(K_NO2_AnAOB+S_NO2)*K_O_AnAOB/(K_O_AnAOB+S_O2)-(1-Y_HB/(1.71*Y_HB)) *eta_HB_anoxNO2*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_NO2/(K_NO2_HB+S_NO2)*S_O2/(K_O_HB+S_O2);
dS_NO3/dt= -D_NO3_BIO*dSNO3dx+1/Y_NOB*mu_NOB*X_NOB*S_NO2/(K_NO2_NOB+S_NO2) *S_O2/(K_O_NOB+S_O2)+1/1.14*mu_AnAOB*X_AnAOB*S_NH4/(K_NH4_AnAOB+S_NH4)*S_NO2/(K_NO2_AnAOB+S_NO2)*K_O_AnAOB

/(K_O_AnAOB+S_O2)-(1-Y_HB/(2.86*Y_HB))*mu_HB* eta_HB_anoxNO3*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_NO3/(K_NO3_HB+S_NO3)*S_O2/(K_O_HB+S_02);
dS_N2/dt= -D_N2_BIO*dN2dx+2/Y_AnAOB*mu_AnAOB*X_AnAOB*S_NH4/(K_NH4_AnAOB+S_NH4) *S_NO2/(K_NO2_AnAOB+S_NO2)*K_O_AnAOB/(K_O_AnAOB+S_O2)+(1-Y_HB/(1.71*Y_HB))*mu_HB* eta_HB_anoxNO2*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_NO2/(K_NO2_HB+S_NO2)*S_O2/(K_O_HB+S_O2)+(1-Y_HB/(2.86*Y_HB))*mu_HB*

eta_HB_anoxNO3*X_HB*S_S/(K_S_HB+S_S)*S_NO3/(K_NO3_HB+S_NO3)*S_O2/(K_O_HB+S_02)

No, no… ni vos ha entrat cap virus, ni és una imatge que el vostre navegador haja carregat malament ni encara que vos quedeu mirant-ho fins que se vos caiguen els ulls veureu una tipeta en cueros. Allò que realment és, és una de les raons per les quals el bloc este s’actualitze menys que el vestuari del tipet (sempre amb carinyo, eh tip…).

Per ser sincers, la no-actualització d’este trosset de ciberespai és deu més a un nivel màxim de gossera que a un excés de feina. Encara que entre setmana sí que vaig una miqueta més liat per culpa d’un dels meus supervisors (d’ara en davant el xino cabron), els caps de setmana me’ls agafe sencers i no faig absolutament res relacionat amb el projecte. Per aquells no iniciats en l’infern de l’enginyeria química, la biotecnologia o les ciències ambientals el meu projecte vindria ser més o menys vore què fan uns bitxets que mengen nitrogen de l’aigua (és roí que hi haja nitrogen en l’aigua) i acoblar-los l’aire condicionat (subministrament d’oxigen) perquè mengen molt, follen més i me deixen l’aigüeta ben neteta una volta ix del reactor on viuen. Mola, perquè és una cosa que començaré i acabaré jo, estic participant activament en totes les fases (compra de material, muntatge, recerca bibliogràfica..) i és un camp prou novedós en açò del tractament d’aigües residuals. Lo de dalt és part del model matemàtic que he fet en matlab (falten dos fulles en definicions de paràmetres i altra fulla amb comandos que el programa necessita per resoldre el sistema d’equacions diferencials en derivades parcials)... malauradament, de moment no em funciona.

Lo de que no me vaja lo de matlab és normal. Lo que em fot és lo del xino cabrón...Tot seria perfecte si ell no estiguera pel mig. Per ací no és molt habitual vore alumnes danesos fent el projecte –ells prefereixen anar i fer-lo en una empresa-. El xino cabrón (que realment és japonés, però al fi de comptes ve a ser el mateix) té un conjunt de reactors que ell no té temps de controlar. Pues res, que un dia va i em pregunta si li podria fer la feina. Jo, ignorant de la vida, li dic que sí, que no hi ha cap problema. El que no sabia jo és que tenia que...

• Prendre mostres de cadascun dels 8 reactors
• Trobar el temps de residència
• Filtrar les mostres
• Analitzar el pH
• Analitzar l’oxigen dissolt
• Analitzar els nitrats
• Analitzar els nitrits
• Analitzar l’amoni
• Preparar nous substrats
• Eliminar l’oxigen dels substrats
• Introduir totes les dates en una fulla d’Excel

... cosa que pren ni més ni menys que 2 dies sencers de feina. A l’acabar la primera volta li vaig dir “xino cabrón... una y no más santo tomás” i que no me tornara a dir de fer-ho perquè em restava molt de temps pel meu projecte. Aquell em va dir que sí en el cap i riguent-se com fan els xinos però es veu que no em va entendre del tot i esta setmana m’ha tocat tornar a pringar. Dijous passat li vaig escriure un mail en plan “oye tio... me estás vacilando?” –ja fiqueu vosaltres la veu de abogadoohohoh- i em va contestar que tindríem una reunió este dilluns per tractar d’aclarir-ho. Ja vorem com queda el tema.

La resta de les coses també marxa...La meua columna vertebral ha aconseguit recuperar la seua forma original després del meu pas pel llit d’aire en l’habitació d’albert. Ara visc a Lyngby (Buddingevej 77G, 1 tv 2800 Lyngby), una miqueta més lluny de la DTU que l’any passat però una miqueta més a prop de la gran Copenhage. Allà visc amb un tipet danés... el Søren. El Søren és un xaval de 32 anys que està acabant el seu doctorat i que té pinta de raret. Em duc amb ell prou bé i la veritat és que el tio és net i no fa gens de soroll. Lo únic que dóna una miqueta de mal rotllo és que a voltes es clava en la seua habitació per la nit, fica una música rotllo joc de rol de la Super Nintendo o la Mega Drive (Sí, el Zelda, Dragon Quest, Final Fantasy i tots estos) i es fica a xarrar ell a soles... Ell m’ha dit que la cosa és per a meditar –espere que siga així i que no siga perquè se li’n va la pinça-. La comunitat on està el pis està bé. Es una comunitat típica danesa amb els seus blocs de dos altures, un soterrani on estan les llavadores i els trasteros i una zona comú on s’aparquen les bicis, estan els poals del fem, hi ha un jardinet amb bandera danesa on poder fer barbacoes... La meua habitació podem dir que és acollidora -12 metres quadrats no dona per a molt- però una volta comprats els mobles i ficats els pòsters a les parets i tal la veritat és que mola. Més cap avall podreu veure fotos de tot.

La vida social és l’únic aspecte en què em queda treballar ací per tindre una vida més o menys normal. Jo estic fet a no eixir massa, però la veritat és que és una miqueta insà el tindre copenhague a no res i no aprofitar-ho. En la feina estic en una oficina on hi ha 10 persones... dues xines, sis daneses, una nicaragüenc i jo. Allí tinc la meua tauleta que puja i baixa, un monitor de 19 polzades, una cadira molt còmoda, però tots parlen danès i xinés menys jo, així que és una miqueta complicat això d’integrar-se en el lloc on passe més hores. Amb açò no vull dir que vaja de marginal –quan estic amb elles a soles si que parle-, però que, per exemple, quan se’n van a dinar parlen sempre en danès –com és normal- i jo no puc clavar bassa. A diferència d’Albert, jo no vaig a classes de salsa. Podeu pensar que és un error, però la veritat és que no em compensa pagar 400 coronasses per aprendre a ballar un tipus de música que no m’agrada i amb la qual no connecte –assumisc les conseqüències-. Cal assenyalar que dimecres passat tornàrem a la student house després d’un llarg període de temps. La música no era la ideal, però l’ambient era bo, i amb una miqueta més d’espenta haguérem pogut conèixer a algú, així que espere poder tornar prompte.

I així per damunt ja està tot contat, que tampoc és qüestió de fustigar-vos massa amb les meues coses. Ah! Ahir el meu last.fm va detectar que havia sentit la meua cançó número 10.000 des que em vaig registrar fa un poquet més d’un any (el que equival a unes 25 cançons diàries o una cançò i poquet per hora). La música és una part molt important de mi així que en compte de cagar-vos en mi cada volta que es connecteu al bloc i una cançó que no conegueu comença a sonar, penseu que això també és una cosa molt meua de la que vos vull fer partíceps i compartir amb vosaltres. La música, potser que siga la nostra manifestació artística més bella... encara que un tipet islandés es fique a pegar-te xillits sense trellat a l’orella és capaç de traslladar-te al lloc on més vols estar en eixe moment, evadir-te de tot allò que et preocupa i fer-te sentir bé en un món que moltes voltes s’esforça en el contrari...

Let’s pretend we don’t exist, let’s pretend we’re in Antartica!

Besets,

Carles