Arriba el dia assenyalat i comence a veure com els 2 patets se’n van pel riu de l’existència per no tornar mai més. Balanços?? Desitjos?? Millor no parlar-ne...
Malgrat tot, un sempre es queda amb el millor de la seua història. Amb eixe objectiu (i amb el de tractar d’ocupar el temps lliure en alguna cosa millor que passar-se les vesprades mirant Anatomia de Grey) m’he propost fer un póster amb fotos de totes aquelles persones a les que m’estime. Fusant per ahí m’he trobat amb aquesta peça de col·leccionista...
Això és la plaça major del meu poble i sí, el que està riguent-se és un servidor. Les pobre criatures que apareixen vinga al plor per darrere són el meu germà Agustí i la meua cosina Rosa. Jo sempre he sigut un poquet cabró amb ells, però crec que no em guarden massa rencor. Diuen que la infantesa és una de les millors etapes de la vida. Vius en un món ple d’escuma en el que per més que caigues mai no et fas mal. Per desgràcia el temps passa, els blaus comencen a aparéixer en la teua pell i quan menys et dones compte, obres una caixa i et quedes com hipnotitzat, amb un somriure en la boca davant una fotografia de fa 16 anys. Pufff... M’estic fent gran xiquets!!! (encara que no tinga ganes).
En el póster deixaré un parell de buits. Un serà per una de les fotos que ens fem quan vingueu (no podeu ni imaginar-vos les ganes que tinc de que arribe el dia 31). L’altre és un secret (sccchhhhhh).
posted by carles @ 1:36 a. m.
4 Comments:
Hola brau!! Tranquil que els 23 no faran mal...els 24 són més durs...i més si no ets ingenier...Supose que ho sabras però quan tornes eixa plaça haurà canviat una miqueta...(no sóc del PP però crec que serà tot un puntazo que el piso no esguille tant...a més, sembla que està boniquet eixe tipus de baldosí..ja vorem...Me mola lo del poster, però pensa que estàs cagant un regal ideal pal dia de la teua boda...!!! tot i que si el secretet és això eixe buit sem queda curt...Bé, vaig a seguir amb les opos...au mestre!! me mola tu blog!!!
Ei brau! com eatàs? lo del pòster és una grandíssima idea! Divendres li vam regalar a Mar un pòster (el va fer Ferran i Isabel) amb fotos nostres (sí, estem tots) ara que se'n va cap a Turín.
Ara ja torna tot a la rutina, espere que t'ho hages passat molt bé a València!
1abraç!
Leandre.
PD: el segon espai del pòster per a qui està reservat??? no ens pots deixar en la intriga...dew!
Ei tipo!!!
Com ja s'han acabat els maleïts examens dels quals crec que he sorgit victoriós -com sempre- tinc temps per a mirar les paridetes que escriviu per ací, quan tinga internet en casa -d'ací una setmana- ja ho miraré més, promesa de tipet.
Eixos 2 pelutxes deformes molen molt però espere que en lloc de perdre el temps en abraçar-los a ells el dediques a buscar a la tipeta amb la que vols omplir l'altre buit pq supose que serà un autèntic farol allò de que el tingues reservat per a una persona existent, a no ser que només ho sàpigues tu i ella no...
Bé tipo deixa de mirar la mariconà d'anatomia de grey i fes el que fan ells, és a dir, follar sense parar amb les companyes/companys -al teu gust està-A veure com va aquest segon quadrimestre i especialment acústica que ja veurem com me l'apanye..Ara jo també trobaré a faltar a la meua parella de medi ambient, que no taronja, que es divertia refregant-me la patata..
Salut i llibertat tip!!
Brauliamic!
T'escric totalment desvetlat per l'emoció d'un dia intens, i rere un intent infructuós d'amaïnar el dèficit de son que des de fa uns dies arrosegue. Ho faig sent portador de bones notícies.
Aquesta vesprada hem tingunt la recepció en l'Ambaixada amb motiu de S.M. El Rei d'Espanya. Després d'aconseguir in-extremis combinar un tratge amb peces de 4 persones (sabates de Luís, pantalons de Felipe, americana de Roni i camisa i complements meus), he presentat la imatge decent mínima requerida per entrar-hi, i allí que hem partit.
Ens han pujat a unes grans sales, i segons el protocol, el Rei ha anat donant la mà u per u a tots els assistents, que desfilaven el més ràpidament possible. Una experiència curta com intensa, com quan passava Fernando Alonso per la Ciutat de les Ciències i Albert intentava fer-li una foto, allò que no va aconseguir.
Aleshores menysprearé que també hem saludat a Miguel Ángel Moratinos, també molt 'campechano', i al Cónsul, que ens ha donat la mà amb sobèrbia i repugnància inusitada. Com era d'esperar, uns vinets de molta qualitat i uns agapés dignes de l'alta burgesia ens esperaven a dintre. I nosaltres, que anàvem amb la saca, doncs l'hem plenat.
S'hem ficat com el quico. I en un moment donat que el Rei s'ha pegat una volteta entre els invitats per donar-se un bany d'humiltat, ha arribat fins nosaltres i ens ha saludat personalment. Molt maquet, sí que és 'campechano'. I jo, que portava ja un estat d'embriaguessa major del permitit, li he comentat:
"Ha traído Usted el mal tiempo..."
Sí, senyors. Una frase per al record... Apunteu-me-la.
Ja contant-li les meues epopeyes monàrquiques als meus pares, m'han cridat del pis que més m'havia agradat de tots els visitats, i que està en una zona envejable de Berlín, amb la parada de tranvía i metro davant de la porta. Quin subidón. Així que ja tinc l'habitació que us ha de donar cobijo (com es diu?) per quan vingau, encara què per 7... Hi haurà que vore. Aquestos tipets són enrotllats, confie en que sí.
En resum, que a la tercera va la vençuda. Sí, a la tercera. Fa uns dies, per cert va ser només penjar tu el teu comentari, vaig voler escriure't i la teua pàgina em va tramar per partida doble, comunicant-me un odi que només he pogut deixar de banda amb el bon karma d'avui. Continue sense son. Vaig a tornar a llegir les sàvies paraules de Tipet, que és un pensador més profund del què pensava.
Abracitos a Àlbert, i di-li que no plore i prompte li escriuré a d'ell.
Avui, des d'Espanya amb amor.
JULI
Publica un comentari a l'entrada
<< Home