Història d’un petit tros de vida contada com es diuen les coses boniques… amb la veu baixeta.
dijous, de desembre 14, 2006
Hola!!!
Punt i ratlla que arriba el Nadal i és època d'estar content. Estos Nadals seran especials per a mi. Tornaré a casa després d'estar més de tres mesos lluny, molt lluny... Tornaré a retrobar-me amb tots vosaltres!! Serà bonic. Tinc ganes, la veritat.
Tan sols felicitar-vos el Nadal per avançat a totes i a tots (la jerarquia, xics, la jerarquia...). Que el somriure i l'alegria dels xiquets de la meua postal vos acompanyen per lo menos, per lo menos durant estes festes de llumenetes als carrers, il·lusió, soparots... I, ja que estem, pues desitjar-vos també que el nou any que ens ve vos vinga carregat de quantitats industrials de coses boniques.
Pues sóc el de la foto i em diuen Carles. Tinc 23 anys -encara-, l'any passat se'm va ocórrer la idea de demanar-me una d'eixes beques Erasmus i ara pare per dinamarca, passant fred.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home